LLUMS, CÀMERA, ACCIÓ!!: MANRESA S’APUNTA A LA MERCANTILITZACIÓ DEL DESIG

Els dies 7,8 i 9 d’abril desembarca a Manresa el I Saló del sexe en català. Aquest es vol celebrar anualment a la ciutat i segons el director de pel·lícules porno Conrad Son té intencions d’esdevenir «un clàssic». Segurament haureu vist ja els cartells que l’anuncien per la ciutat... no us semblen carregats de simbolisme?

Sent un saló del sexe, per què ens hauria d’estranyar que el promocioni únicament el cos d’una dona? Això sí, es tracta d’un cos que estereotipa el tipus de sensualitat heterosexual i patriarcal imposada i ja gairebé interioritzada per tots/es.

I, és clar, com que l’objectiu del saló és «dinamitzar la normalització lingüística dels productes i tecnologies de la indústria del sexe a Catalunya», i el cos d’aquesta dona deu ser considerat com a un d’aquests productes, com a mínim per part de les persones que han dissenyat el cartell, per què no folrar-la amb una senyera i marcar-la amb el «burro català»? Però això sí, tot sigui per la normalització lingüística.

Tal i com s’explica a la pàgina www.sexecatalà.org, aquest saló compta amb el recolzament de les principals institucions del país. La complicitat és també evident a nivell local, si més no a través de la permissibilitat de l’Ajuntament de Manresa. És força paradoxal tot plegat.

El Palau Firal de Manresa acollirà doncs un saló qualificat com a eròtic en el qual hi tindrà cabuda l’anomenat «món de la dona», aquest constarà d’un consultori amb sexòlegs; des d’on segur que no es propiciarà trencar amb el règim de producció sexual hegemònic ni s’intentarà crear una nova cultura del sexe molt més rica, flexible i on la dona hi tingui un paper actiu. Per altra banda, aquesta «secció» també comptarà amb «passis de moda de llenceria i roba íntima»; no fos cas que ens oblidéssim per un moment de la cossificació del cos de la dona i la mercantilització d’aquest que ha caracteritzat la història de la pornografia. A través d’aquesta «secció per a elles» es cobreix l’expedient de correcció política amb el qual es treu contingut als reclams de les lluites relacionades al voltant de la visibilització del desig sexual femení. Amb aquest saló es perpetua i reforça l’estructura en la qual la dona és concebuda com a subjecte productor d’un plaer subjugat al desig sexual masculí. Volem reflexionar per possibilitar discurs al voltant d’una pornografia en la qual hi participin subjectes actius (homes i dones) productors de desig i plaer sexual sense imposicions de cap tipus de rol ni gènere i lliure de l’artificialitat que denota la pornografia.

Promocionant aquest saló del sexe en català s’ha fet referència, des dels mitjans i d’una manera continuada, al seu caràcter eròtic. Aquest afany per emmascarar la connotació pornogràfica del saló respon, al nostre entendre, a la necessitat de justificar l’existència de la pornografia, ja que aquesta no està ben considerada. Les cultures orientals i d’altres han fet de l’erotisme una religió (culte del linga i el yóni, bases de les pràctiques tàntriques), un art o una ciència; per contra, la civilització judeo-cristiana li ha negat tota dimensió espiritual i l’ha convertit en quelcom vergonyós i pecaminós. L’erotisme és un concepte ambigu. Aquesta ambigüitat s’ha plasmat també en les legislacions occidentals, que han creat una dicotomia purament subjectiva, entre erotisme i pornografia, barrejant i confonent aquests conceptes i veient art en el primer i pura artesania comercial i grollera en el segon. Publicitant aquest saló del sexe en català s’ha contribuït també a aquesta dicotomia. Una vegada més és evident la necessitat de repensar la història i l’actual mode de representació de la sexualitat i alliberant-nos així del llegat socio-religiós i del puritanisme que intenta dictar dogmatismes també en el camp de les representacions sexuals.

Des del col·lectiu de dones columna clitoriana volem denunciar que sota el paraigua de la normalització lingüística i amb el recolzament i la complicitat institucional, s’elogia la mercantilització del sexe i es reforça una pornografia basada en una visió reduccionista i limitant d’aquest, acompanyada de valors sexistes. A finals del segle XX sorgí un corrent del feminisme que es posicionà contra la pornografia com a instrument per a l’opressió de la dona. Actualment, sorgeixen veus de dones que clamen per un porno diferent que aculli la representació de múltiples sexualitats. Amb aquesta protesta al saló del sexe en català intentem reflexionar al voltant dels rols de gènere que es troben inherents en tots els aspectes de les nostres vides, i de manera més silenciada i pudorosa, en el sexe i la pornografia. Intentem subvertir aquests rols apostant per una normalització del sexe en llibertat, no liberalitzat i contra la desnaturalització que la indústria pornogràfica en fa.

NO ÉS LA INDÚSTRIA DEL PORNO LA QUE ENS HA DE DIR COM HEM D’OBRIR LES CAMES. NOSALTRES LES OBRIM QUAN I SI VOLEM!!

Columna Clitoriana